2025
Acrílic sobre tela amb quars triturat, pigment blanc titani, terra natural i òxid de ferro
158 cm x 158 cm
En aquesta obra no convido a mirar des de la distància, sinó a endinsar-s’hi. És una composició abstracta dominada per un nucli rogenc envoltat d’una energia centrífuga de blancs i grisos, com un vòrtex que genera matèria i emoció.
Al centre, un oval de tons sanguinis concentra la tensió: pot evocar un primer batec de vida, una ferida o un ull còsmic. Per a mi és una presència vital que parla de vulnerabilitat, de vida i de mort, de l’origen que ens habita.
Al voltant, la gestualitat circular i els pigments naturals creen una textura orgànica que remet a la terra i a les cicatrius del temps. El blanc que hi apareix, trencat i brut, simbolitza esforç i fricció més que no pas puresa.
Aquesta pintura vol suggerir el dolor sense dramatismes, la memòria sense literalitat. Fereix sense agredir, apel·la sense parlar. Més que una imatge, és una experiència: una invitació a aturar-nos, respirar i escoltar el silenci dens de l’existència.